Els aliments
. LLEGUMS
Pèsols
Guisantes
 

El pèsol és un tubercle que pertany a la família de les lleguminoses i la sub-família de les Papilionoidies. Necessita d'un clima temperat, una mica humit, amb un sòl de silicis-llimosa, per al seu correcte cultiu.
Els seus orígens estan en la prehistòria. Es té constància d'això, gràcies als fòssils de l'any 7000 a.C. trobats en uns jaciments a l'Índia, del període neolític. També hi ha proves, que a l'Índia es consumia des de l'antiguitat, així com a la Xina.
A Europa van arribar probablement des d'Egipte i Palestina i fins al segle XVI es feien servir secs, per donar de menjar als animals. Des d'aquell moment, van començar els homes a cultivar-lo per menjar-lo fresc.

Varietats
Els pèsols es classifiquen tenint en compte les seves característiques, com la forma de les llavors en la maduració, tipus de collita: primerenca, mitjana i tardana, mida de la planta, etc.
Les varietats més consumides són: Negret, Telèfon, Tirabeque, Bayard, Capuchino, Vertirroy, Lincoln, Teleción, Islam, Voluntaio i Albillos.
Els pèsols Negret tenen una gran acceptació entre entesos.

Propietats
Digestibilitat: la dels pèsols tendres és excel·lent, podent ser consumits per tot el món. En canvi, els pèsols secs són difícils de digerir i no són aconsellables a les persones d'estómac delicat.
Acidesa: els pèsols tenen un efecte acidificant sobre el nostre organisme causa de la seva riquesa en sals minerals àcides. Per això no són massa recomanables en casos de reumatismes, artritis, malalts renals i persones amb tendència a trastorns gastrointestinals, a diarrees i flatulències o gasos intestinals.

Beneficis
Indicat per a diabètics,per a persones que fan esforços físics, pel cansament i la debilitat.
Ajuda a eliminar el colesterol.
Bo per al sistema nerviós, l'estat d'ànim, per al son i per als estats de inapetència.
Ajuden al creixement a l'aportar gran quantitat de sals minerals, sobretot ferro i vitamines.
Ajuden a millorar la circulació i la salut del cor.
El seu consum preveu malalties com l'angina de pit o l'infart de miocardi.
Controlen els nivells de sucre en la sang.
Afavoreixen el trànsit intestinal i prevenen el càncer de còlon.
Protegeixen el sistema nerviós i beneficien l'estat d'ànim
Des de fa algun temps són coneguts els beneficis dels llegums (els pèsols ho són) en malalties com la diabetis, això és causa del seu baix índex glucèmic, o el que és el mateix la seva capacitat de retardar l'absorció intestinal del sucre. Això evita, en gran part, les perjudicials corbes de glucèmies que es produeixen després de dinar.
Aquest efecte sobre la glucèmia respon al contingut en fibra i proteïnes de les llegums.

Consum
La millor forma de consumir els pèsols és al vapor o bullits, però molt poc cuinats, perquè no perdin les vitamines ni la meitat de les seves propietats.
Amb ells es pot fer sopes, purés, es fiquen en estofats o guisats, en arrossos, en amanides d'estiu, etc...
En el cas es afegir-los a un arròs o un estofat, s'han d'afegir 5 minuts abans d'apagar el foc, perquè no es desfacin i no perdin les vitamines i el sabor.
Poden consumir-se a totes hores, però és preferible fer-ho en el dinar del migdia si són fregits o estofats. En puré pot consumir-se en tots els àpats indistintament.
Els pèsols secs tenen més proteïnes i són més energètics però alhora també són més indigestos. S'han de consumir ràpidament ja que als pocs dies comencen a perdre els seus nutrients.

Valors nutricionals

Composició per 100 g de porció comestible
Kilocalories
  118
 Hidrats de carboni (g)
  21,1
 Fibra (g)
  17,4
Proteïnes
8,3
Greix
0,39
Provitamina A (mcg)
7 UI
Vitamina B1 (mg)
0,19
Vitamina B2 (mg)
0,56
Sodi (mg)
2
Potassi (mg)
  3,62
 Magnesi (mg)
  115
 Calci (mg)
  14
Fòsfor (mg)
  99
Ferro (mg)
  1,29
Coure (mg)
  0,18
Zinc (mg)
1
mcg = micrograms


Pèsol de Llavaneres
A Llavaneres es conrea l'anomenat pèsol garrofal, la presència d'una varietat del mateix en els camps de garrofals es considera que va propiciar una adaptació específica a la zona. El seu principal tret diferenciador és la seva gran dolçor. Es sembra cap al mes d'octubre en terrenys silicis i arenosos. La llavor que es fa servir, la produeixen els mateixos pagesos de la vila. Pels voltants de març comença la collita, que s'allarga durant un o dos mesos.

Amb el Patrocini de: